miquel àngel coll

Reflexion i hi trob certes similituds: ambdós es presenten com a garantia de renovació i es desvinculen del seu passat més pròxim -ells també són hereus de Matas i d'Estaràs-. Tant un com l'altre són actius del poder municipal del PP però demostren, a cada manifestació pública, que estan verdíssims si parlam del nivell supramunicipal. Als dos se'ls imputen (en la seva vessant no judicial) gestions opaques als seus ajuntaments -de les quals en parlarem més endavant-. Els dos fan de la llengua el cavall de batalla, plantegen el redimensionament a la baixa dels Consells i rebutgen qualsevol pacte de futur amb qualsevol que no accepti les seves imposicions. Demostren sense cap tipus de vergonya no entendre el sistema democràtic vigent, que garanteix que aquell que és capaç de sumar majories és el legítim governant.

Així, per tant, en que es diferencien Delgado i Bauzá? Inicialment Delgado es presenta com un candidat incòmode per a l'stablishment del PP balear i nacional, és interpretat com un candidat ridícul (n'és una prova la seva famosa roda de premsa proposant la realització d'enquestes obertes a tothom per a decidir el líder del partit) i lligat a unes tesis extremes liderades per la seva particular batalla lingüística, contradint els acords històrics d'aquesta comunitat. Bauzá, per la seva banda, és mostrat com el candidat oficialista, lligat a la centredreta moderada, apadrinat pels barons conservadors.

Ara bé, cal analitzar l'evolució dels dos perfils. Mentre Delgado es manten constant en les seves postures i guanya certa credibilitat interna, Bauzà cau en constants contradiccions que provoquen que sigui desacreditat públicament per altres membres del seu partit i acaba acomodant el seu discurs a l'esfera Delgado. El batle de Marratxí gradualment es guanya a pols que una part del partit interpreti que el seu perfil és inferior al del batle de Calvià: es deixa influïr pels delgadistes, es veu pressionat per determinats referents mediàtics de la dreta més rància i dubta de la seva estratègia inicial -marcada per la moderació i la curiosa idea de renovació mantenint els que hi són-. Esdevé incapaç de defensar amb vehemència qualsevol posicionament, error imperdonable per a un candidat a presidir un partit que aspira a governar les institucions.

L'escenari del Congrès del PP escarrufa. Ve marcat per la radicalització de postures i les propostes de vulneració d'alguns aspectes de l'estatut, la norma pactada per tots el 2007. El procés de renovació dels populars no ha estat plantejat en base a cap idea de futur, sinó als sentiments més primaris, sense pensar en que és realment bo pel pais. Aquesta és la primera gran victòria de Carlos Delgado.