miquel àngel coll

Fa uns quants mesos (i es que el temps passa tan aviat...) la companya Rosamaria Alberdi em va suggerir la lectura d'un breu assaig de l'historiador italià Carlo Maria Cipolla (1922-2000): les lleis de l'estupidesa humana. Cipolla ironitza sobre certs comportaments humans formulant la seva Teoria de l'estupidesa (1988), una obra satírica de gran interès.

En aquest document Cipolla desenvolupa una visió de la gent estúpida com un grup més poderós que grans organitzacions como la mafia, el Complex Militar Industrial, o la Internacional Comunista. El grup dels estúpids, sense reglamentacions, líders o manifests aconsegueix excercir un gran efecte sobre la humanitat amb una coordinació involuntària increíble.

1. Sempre i inevitablement qualsevol de nosaltres subestima el nombre d'individus estúpids en circulació. Està clar que, generalment, no són fàcilment detectables.
2. La probabilitat de que una persona en concret sigui estúpida és independent de qualsevol altra característica d'aquella persona. Cap titulació acadèmica pot acreditar que una persona és una no-estúpida. Trobariem el mateix percentatge d'estúpids a una de les últimes promocions d'enginyeria informàtica de harvard que a la nostra comunitat de veïns, al nostre barri o el nostre poble?
3. Una persona es estúpida si causa danys a altres persones o grups de persones sense obtenir cap guany personal, o inclús pitjor, provocant-se danys a ella mateixa en el procés.
4. Les persones no-estúpides sempre subestimen el potencial de la gent estúpida; constantment obliden que en qualsevol moment, a qualsevol lloc i en qualsevol circumstància, associar-se amb individus estúpids constitueix invariablement un error caríssim.
5. Una persona estúpida és el tipus de persona més perillosa que pot existir.

Per deducció de la tercera llei, Cipolla identifica dos factors a considerar quan s'explora la conducta humana:

• Beneficis i pèrdues que un individu es causa a ell mateix.
• Beneficis i pèrdues que un individu causa als altres.

Creuant aquests dos factors es delimiten quatre grups d'individus ben diferenciats:

1. Intel·ligents: Beneficien als altres i a ells mateixos amb les seves accions.
2. Incauts: Beneficien als altres i es perjudiquen a ells mateixos.
3. Malvats: Perjudiquen els demés i es beneficien ells.
4. Estúpids: Perjudiquen els demés i a ells mateixos.