miquel àngel coll

Trescant pel facebook fa uns mesos vaig localitzar un grup -d'aquests als quals ets pots afegir com a membre amb un sol click- que em va semblar prou simpàtic: els seguidors incondicionals dels fiscals anticorrupció de Balears (206 membres a data de 9 de gener de 2009). Evidentment no podem dir que sigui una mostra sociològica molt fiable, però és una curiositat més que reforça la impressió que tenc de que Carrau i Horrach -o viceversa- s'han guanyat el respecte i fins i tot l'admiració de la ciutadania.

Tot plegat em fa pensar que sense l'acció de la fiscalia anticorrupció mai ens n'hauríem assebentat dels múltiples casos de corrupció del Govern Matas.  L'atac de dijous passat a la fiscalia, davant la decisió d'aquesta de recórrer la sentència del Cas Cavallistes, ens confirma que el PP és un partit incapaç de fer la més mínima autocrítica respecte les malifetes dels seus exresponsables públics.

Entrem de ple en el tema: els Socialistes de Mallorca hem acatat i respectat la sentencia del Cas Cavallistes, tot i haver reconegut que no ens satisfà l'absolució de tots els acusats. La sentència reconeix la nul·litat de totes les certificacions, ja que tots aquells que varen signar no són considerats competents per a fer-ho.

En aquest sentit la irregularitat urbanística del xalet de Vidal segueix vigent en tot cas: amb la invalidesa dels certificats signats -reconeguda a la pròpia sentència- podem interpretar que es confirma la impossibilitat de que el Consell de Mallorca atorgui l'interès general necessari per a executar la reforma de la "seu de l'agrupació cavallista", motivació per la qual es varen emetre els documents.

Així, per què Vidal ha interposat un contenciós-administratiu davant la retirada d'aquest interès general per part del Consell? Primer dubte a resoldre.

La sentència tècnicament és molt clara: queda comprovat que es varen signar uns documents que afirmaven coses que no eren certes. El PP, per la seva part, va convertir Sebastià Vidal en el Cap de turc d'una trama dirigida des d'altres esferes i ha estat l'únic que n'ha pagat les conseqüències, a nivell polític. Ningú més assumirà responsabilitats, encara que sigui per haver actuat de manera negligent? Segon dubte a resoldre.

Una vegada demostrada la falsedat documental s'ha llençat un avís clar pel PP: no es poden utilitzar ni les influències ni els càrrecs públics en benefici propi. La voluntat dels Socialistes de Mallorca no és enviar ningú a la presó, sinó fer arribar un missatge de transparència i de rigor a la ciutadania.

Decidirem no presentar cap tipus de recurs. Va ser una decisió debatuda i consensuada per molts. A pesar d'haver preferit una sentència exemplar -en especial en el cas de Sebastià Vidal- aconseguirem llançar el missatge que ens interessava, el de la igualtat d'oportunitats. Cal que recordem que allà on no hi pot haver una vivenda particular no n'hi haurà. Ni a Ses Salines ni a una altra banda. Ni per a Vidal ni per a ningú.

No teníem sortida: si haguéssim presentat algun tipus de recurs, dijous ens haurien atacat. No hem presentat cap recurs i dijous ens varen atacar. Ens hem acostumat a ser el plat fort de les rodes de premsa del PP. No passa res, no ens esqueixam la vestimenta, forma part del joc polític i és una actitud totalment habitual en un partit sense estratègia, sense líder i sense rumb. Allò que tal vegada no és tan usual és atacar amb tanta vehemència la fiscalia anticorrupció (amb acusació de conspiració política inclosa, com amb l'11-M!)&

S'ho haurien de fer mirar.