miquel àngel coll

"No pienses en un elefante" és una obra del lingüista americà George Lakoff. Vaig adquirir el compromís de penjar una recensió del llibre fa mesos... Però val més tard que mai!

Lakoff ens mostra la importància del com comunicar, més que del què comunicar. Explica com cada qüestió és emmarcada per l'individu dins una concepció del món preestablerta. Ensenya la capacitat dels conservadors d'apropiar-se d'una part important del llenguatge: paraules i expressions que directament ens connoten la dreta. Els progressistes no han estat capaços de fer aquest procés, tot i tenir un projecte ideològic clar.

Diferencia dos marcs de pensament, prenent l'ideal familiar com a base per explicar tot el procés mental que fan tant conservadors com progressistes: l'ideal del pare estricte (conservadors) i l'ideal de família protectora (progressistes). Els posicionaments dels individus front qüestions com la família mateixa, el matrimoni, els imposts, els projectes socials, la immigració, les creences o les religions depenen de com emmarcam cada qüestió. I en aquest cas és vital el fet de com comunicam cada posicionament o cada qüestió.

Lakoff escriu el llibre des del punt de vista americà, examina les conductes dels conservadors i progressistes americans al llarg de la història recent, ens ofereix dades econòmiques i fets contrastats dels polítics dels EUA. En qualsevol cas són concepcions extrapolables a les percepcions de qualsevol posicionament ideal.

Un apartat que em cridà seriosament l'atenció: la ciutadania no examina si l'individu informador està dient o no la veritat. La ciutadania examina si l'individu realment creu allò que està dient. Pensau-ho!