miquel àngel coll

Avui, llegint la premsa (en format digital, és clar, l’economia no dona per comprar tots els diaris) me n’adon de que després d’una setmana tots han, més o manco, unificat criteris. Avui les informacions no són contradictòries: tots afirmen que l’acord amb UM és més fàcil del que es podria suposar en principi. En qualsevol cas s’espera que el PP entri a negociar aquesta setmana i no es descarten grans ofertes que puguin enterbolir el possible acord progressista.

A la fi hem deixat l’absurd del mercadeig de cadires i ens hem posat a parlar de programes! Entenc que qualsevol mercat ens proporciona grans dosis de morbo i d’especulació, però cal que ens afanyem a parlar de les qüestions per les quals hem votat i que ens preocupen, cal que parlem (millor dit, que parlin!) d’allò que s’ha debatut durant la campanya. I per tot allò que he pogut llegir últimament crec que no serà complicat.

Canviant d'esfera, en Rajoy afirma que no veu just que tots els partits de Balears s’uneixin “contra el PP”... Ja hi tornam a ser! Ja tornam a anar de víctimes (perque per suposat els pactes no es fan per millorar la qualitat de vida dels ciutadans en un sentit positiu, sino per unir-se contra algun PARTIT POlític, en sentit negatiu), ja tornam a qüestionar la voluntat de la majoria dels ciutadans de les Balears i sobretot ja tornam a interpretar la democràcia segons ens convé. En qualsevol cas, avui, es delimiten dues tendències: els positivistes optimistes i els negativistes pessimistes, perque quan venen mal dades ja se sap, res ens va be!

Aquest ho veu neeeegre...