miquel àngel coll

Mai ha estat senzill sintetitzar les idees. Transmetre el missatge que es vol, de manera idònia, per tal que sigui percebut com volem per tots els públics no és tasca fàcil -no tots percebem la informació de la mateixa manera-. No es tracta de transmetre missatges diferents segons el públic, no (tots sabem que n'hi ha que hi recórren sovint a aquesta barroera estratègia). Estic parlant de transmetre BE, i estic pensant en aquella frase que diu que "lo bueno, si breve, dos veces bueno".

En aquest sentit, hem intentar reunir totes aquestes idees en un decàleg del votant socialista europeu, per afavorir la reflexió i la difusió de principis. I, és clar, perquè en faceu l'ús que trobeu adient. Aqui el teniu:

Les campanyes electorals (si, aquests 15 dies frenètics abans d'unes eleccions en que rebem més informació dels partits i dels polítics que en tot un any) comprenen multitud d'accions orientades a fins determinats, a objectius marcats, a intencions clares.

Ha mort Eluana Englaro, la jove italiana que, en estat de coma, respirava assistida des de feia 17 anys. El seu cas ha fet resorgir l'etern debat de la llibertat de les persones a decidir sobre la seva pròpia vida. Des del punt de vista de la filosofia humanista s'entèn la mort com a part del procés vital: la mort és l'irremeiable acte final de la vida.

El cas d'Englaro ha estat, una vegada més, el de la incomprensió i la intransigència d'unes institucions, terrenals o divines. Ha estat el de la lluita per la defensa de la persona com a centre de tota acció conscient, de la lluita per la llibertat, per la fi del sofriment, de l'angoixa i de l'agonia.

Trescant pel facebook fa uns mesos vaig localitzar un grup -d'aquests als quals ets pots afegir com a membre amb un sol click- que em va semblar prou simpàtic: els seguidors incondicionals dels fiscals anticorrupció de Balears (206 membres a data de 9 de gener de 2009). Evidentment no podem dir que sigui una mostra sociològica molt fiable, però és una curiositat més que reforça la impressió que tenc de que Carrau i Horrach -o viceversa- s'han guanyat el respecte i fins i tot l'admiració de la ciutadania.