miquel àngel coll

El PP de Palma afirma que Aina Calvo no pot governar en minoria mentre admeten que si ells acaben governant, si aconsegueixen presentar una moció de censura -que UM haurà de recolzar- ho faran en solitari. Per tant, en minoria.

No deixa de sorprendre'm la linia estratègica dels conservadors en la interpretació del nou mapa institucional: portaveus que es contradiuen entre ells, sobtats canvis d'opinió, influències de diferents nuclis de pressió del partit i greus incongruències s'entremesclen a cada aparició públca d'alguna veu (autoritzada, suposadament). Tot això em fa plantejar-me si algú creu que la ciutadania en sortiria beneficiada d'un hipotètic canvi PSOE-Bloc pel PP a qualsevol institució. 

Reflexió inicial: la notícia del dia és que Bauzá s'ha reunit amb el president Antich o és que els seus l'han deixat reunir-s'hi?

Cal que ens situem. Primer escenari: ple del Parlament, passades les onze i cinquanta minuts d'avui matí, el portaveu del grup parlamentari popular, Francesc Fiol afirma que el seu grup no presentarà cap moció de censura perquè "només les presenta l'oposició a governs que realment ho fan molt malament" (m'haureu de permetre que faci un parèntesi per a comentar la jugada: crec que és un argument absurd i sense gens de força, especialment perque el PP, en la seva tasca d'oposició, deixa entreveure, iniciativa rere iniciativa, que el Govern ho fa realment molt malament). Missatge: el president ha de presentar una qüestió de confiança davant el Parlament.

Fa uns quants mesos (i es que el temps passa tan aviat...) la companya Rosamaria Alberdi em va suggerir la lectura d'un breu assaig de l'historiador italià Carlo Maria Cipolla (1922-2000): les lleis de l'estupidesa humana. Cipolla ironitza sobre certs comportaments humans formulant la seva Teoria de l'estupidesa (1988), una obra satírica de gran interès.

En aquest document Cipolla desenvolupa una visió de la gent estúpida com un grup més poderós que grans organitzacions como la mafia, el Complex Militar Industrial, o la Internacional Comunista. El grup dels estúpids, sense reglamentacions, líders o manifests aconsegueix excercir un gran efecte sobre la humanitat amb una coordinació involuntària increíble.

L'exposició "Chaplin en imatges" (Caixafòrum Palma, del 12 de juny al 20 de setembre de 2009) m'ha fet recordar aquelles imprescindibles pel·lícules d'elevadíssim contingut reivindicatiu com "Tiempos modernos" (1936) -on es replantejava la posició de l'home com a mà d'obra dins d'un sistema de producció fordista- o "El gran dictador" (1940).

La gran importància d'aquesta última és precisament que la denúncia de la figura de Hitler com el dictador que avui pecebem tots que va ser es produí de manera simultània amb el seu alçament com a vertader líder de l'Alemanya nazi. El film s'estrenà 5 anys abans de la fi de la segona guerra mundial.

He cregut interessant recuperar un dels discursos polítics més profunds i més emocionants de la història contemporània, un d'aquells documents que tots hauríem de tenir en ment. La lluita per la igualtat, per la solidaritat, la llibertat i la justícia al genial actor i director li costà un exili. El seu propi país, com amb tants d'altres casos, no el va saber entendre. En aquell mateix moment els avantpassats del seu actual president conraven els camps de Guinea.

Chaplin, en ser confós amb el dictador de Tomania, es dirigeix a la multitud així: