^^ miquel àngel coll

He trobat curiosa la foto que avui publica un diari autonòmic dels peus de Jaume Matas damunt un sofà. La finalitat és mostrar-nos que l'expresident és ben capaç de fer horeta a la seva residència de la Colònia de Sant Jordi mentre els seus excàrrecs públics van desfilant cap a la Carretera de Sóller. El metge dirà...

Dia 14, gairebe 15: com diu en Toni, avui al seu fotolog, "Colorin Colorado. . ." 

Avui, per a tancar aquest perentesi pequines, torn a escriure des d'un teclat xines -en el qual ja he trobat els apostrofs, pero seguesc sense accents ni C trencada-. Vull agrair l'afecte de tots aquells que m'han deixat els seus comentaris, gracies a aquest bloc m'he sentit una mica mes a prop de casa quan ho he necessitat. Segurament alguns em diran que han tengut mes noticies meves que altres vegades que he partit: es cert. He de dir que m'ha agradat aquesta experiencia virtual.

Dia 13: la ressaca de l'Espanya-EUA de bàsquet.

Ahir vàrem esser a l'Arena de Wukesong per veure el que per a molta gent suposa el millor partit de bàsquet que es pot veure al món. La realitat és que la demostració de força i l'espectacle que ens oferiren els americans no va tenir preu. Ahir, els Anthony, Bryant, James, Kidd i companyia demostraren -per si hi havia dubtes- qui és que continua manant en el bàsquet mundial.

Dia 11: la Gran Murada Xinesa. Avui ha estat el dia elegit per a fer l'excursió per una de les set meravelles del món modern, una estructura creada amb la constància de diverses dinasties i de centenars de generacions -tardaren més de 1000 anys en construir allò que avui es pot veure, encara que s'afirma que continua inacabada-. 7.300 quilòmetres de murada, amb la finalitat inicial dels xinesos de protegir-se dels atacs foranis.

Dia 10: els mallorquins a Pequín hem superat l'equador del nostre viatge per terres xineses. Justament ara és quan ens començam a adonar que dominam una mica la ciutat (entenent la "ciutat" com el "centre de la ciutat") i el caràcter dels pequinesos. Són gent peculiar -és tot un espectacle quan ens aturen perque ens facem fotos amb ells, es veu que els feim gràcia-, però tenen costums tan mediterrànies (des del nostre punt de vista) com el joc al carrer. En deix una foto com a exemple.